El meu dia a dia com a pagès no és gens fàcil de realitzar.

​

M'aixeco de bon matí per quan surti el sol posar-me a treballar, no esmorzo perquè després no tindre prou menjar per dinar. Treballo als duríssims camps de conreu davall del sol que hem fa possar-me morè i la gent pot reconèixer que sóc pobre. Em passo tot el matí donant cop de pala a la terra de collita fins a una determinada hora. Més tard em permeto parar una petita estona per menjar alguna coseta per petita que sigui i tornar a treballar.

​

Torno a donar cops de pala tota l'estona, és esgotador, i després abans que es pongui el sol he pagar al noble una part dels impostos que equivalen a una part de la meva collita. Quan es pon el sol intento sopar alguna cosa, per petita que sigui, si encara tinc prou forces,

​

Finalment me'n vaig a d'ormir per l'endemà tornar a fer el mateix que avui. I el pitjor de tot és que la collita no surt sempre bé i aquells dies moriré de gana ja que els meus recursos són els mínims.